Els projectes són quasi sempre la feina més important d'un ajuntament, tant per al govern com per a la majoria del veïnat.

No hem de pensar només en els projectes d'obres. El municipi és un ésser viu que té problemes nous i problemes complexes sovint, i tractar problemes nous o complexes suposa en general fer projectes. Posar en marxa una nova prestació dels serveis socials, fer un canvi organitzatiu, adjudicar un contracte complicat, aprovar una nova ordenança; tot allò que la institució no fa sovint, que té un cert nivell de dificultat i/o d'incertesa, és un projecte.

I un projecte no es pot dur a terme igual que una activitat regular. Requereix molta més atenció, intel·ligència, hi ha més risc d'imprevistos, de complicacions... no sols en l'execució, també en l'impacte que pot tenir en persones o col·lectius de persones afectades, en els mitjans de comunicació, en l'oposició... Si el govern no està molt atent als projectes, sobretot als més prioritaris, hi ha un risc gran de què les coses més importants siguin les que surten més malament.

Durant la dictadura de Franco els alcaldes els triava el Governador Civil, però els alcaldes no manaven. Podien fer una alcaldada de tant en tant, demanant permís, i prou. Manaven el secretari i l'interventor i, a través d'ells, el poder estatal, a base de normes, instruccions i circulars, i de l'amable coordinació del Jefe Provincial del Servicio Nacional de Inspección y Asesoramiento de las Corporaciones Locales.

A una democràcia és diferent. Mana el govern local elegit democràticament. D'això se'n diu jerarquia democràtica.

Quan van començar les eleccions municipals, aquest canvi s'havia de fer. I a alguns ajuntaments s'ha fet, aquest canvi, i mana qui ha de manar: el govern local. Hi ha jerarquia democràtica.

No són gaires. Encara hi ha molts ajuntaments on, de fet, quaranta anys després segueixen manant els de sempre. L'alcalde i el govern decideixen algunes coses, però les importants i les no tan importants i fins i tot les no gens importants passen pel sedàs. També hi ha ajuntaments on hi ha desordre, mana el govern en algunes coses i en altres campi qui pugui. Ningú en parla, d'això, perquè fa molta vergonya.

A finals del mes de novembre passat es van complir 40 anys des que el Ple de l'ajuntament de Terrassa em va nomenar Director d'organització i personal municipal (gràcies per la confiança Alcalde Royes i Tinent d'Alcalde Labòria). Van ser tres anys fent de pioners de grans canvis en la gestió i el funcionament de l'ajuntament. En acabar aquesta etapa l'any 1983 vaig començar a fer la feina que encara faig avui, la d'ajudar des de fora a organitzar molts ajuntaments a la vegada, enlloc de fer-ho només d'un en un.

Fixeu-vos que els 3 anys que vaig fer de Director d'organització i personal de l'ajuntament de Terrassa van ser abans d'aprovar-se la llei de Bases de Règim Local, que és de 1985. Era la prehistòria de la democràcia local. En aquell temps les competències sobre gestió del personal municipal eren pròpies dels Secretaris, per tant en principi no era possible que hi hagués un director d'això. Però a Terrassa la situació era molt problemàtica, i hi havia un Secretari intel·ligent i amb vocació de jurista que preferia que fos un altre qui treballés aquests temes. Vam acordar des del primer dia que totes les propostes de decisió les prepararia jo però ho parlaríem abans de signar-ho i signaríem conjuntament.

És temps de pandèmia, i m'he infectat de conceptes epidemiològics. Així se m'han acudit els conceptes sobre canvi organitzatiu que ara llegireu.

El canvi organitzatiu viral és un canvi fàcil, comporta canvis de conducta i aprenentatges senzills que en molt poc temps aporten un valor afegit real al nou usuari, a més del que creen per a l'organització i la societat, de manera que genera imitació en l'entorn organitzatiu i social, produint la difusió viral. En tenim bona il·lustració en canvis basats en noves tecnologies, com l'aparició del fax o del correu electrònic: Ho aprens de seguida, en treus profit de seguida, fa modern i és útil. I sempre, a més, quan és un canvi basat en noves tecnologies, té el suport d'una fortíssima campanya de publicitat indirecta (product placement) que te'n ven les virtuts i la modernitat, una especialitat dels nord-americans amb la seva omnipotent indústria cultural. N'és un cas, seguint amb l'exemple del correu electrònic, la pel·lícula You've Got Mail amb Tom Hanks i Meg Ryan...

Les grans empreses tecnològiques gasten molts diners en recerca per aconseguir productes i serveis pensats per al canvi viral i en la corresponent publicitat indirecta, i fugen de crear coses que no siguin virals. Per això hi ha molts canvis organitzatius basats en informàtica i en internet, i molt pocs en altres terrenys menys propicis per a aquestes eines.