Enguany es compleixen 100 anys del naixement de William Baumol, un economista de prestigi que va publicar més de 80 llibres, l'últim als seus 90 anys: "The Cost Disease: Why Computers Get Cheaper and Health Care Doesn't" (La malaltia dels costos: Perquè els ordinadors són cada vegada més barats i la sanitat no). En el llibre explica una de les seves aportacions més importants, que porta per nom la Malaltia dels Costos de Baumol o l'Efecte Baumol (Baumol's cost disease o Baumol Effect)
La Malaltia dels Costos de Baumol consisteix en què quan en un sector econòmic els avenços tecnològics fan possible un augment gran de la productivitat, els salaris dels treballadors d'aquest sector sovint augmenten molt, perquè els empresaris es poden permetre dedicar-hi part de l'excedent generat. En canvi, en altres sectors, la productivitat no augmenta o augmenta molt poc amb el temps. Per exemple, diu Baumol, una orquestra tocant una simfonia de Beethoven empra avui la mateixa quantitat de temps que fa dos-cents anys, i, en general, en els oficis de tipus artesanal, com ara la sanitat, o l'educació, o recollir la brossa, el manteniment de carrers o la policia, la productivitat augmenta poc o gens. No obstant això, els treballadors d'aquests sectors pressionen, en veure que els salaris d'altres sectors més productius augmenten, i exigeixen també augments, i els acaben aconseguint. I això és la Malaltia dels costos de Baumol: En els sectors amb increment escàs o nul de la productivitat, els salaris també acaben augmentant amb el temps, i com que aquests augments no poden finançar-se amb augments de la productivitat, es financen amb augments dels preus.
Baumol posa exemples dels Estats Units: De 1980 a 2010 el preu de l'educació universitària va augmentar un 440%, i el de la sanitat en un 250%, mentre que l'augment general de preus al consum només va augmentar un 110%, i el dels salaris un 150%, en el mateix període. És a dir, en general els salaris van augmentar més que els preus perquè va augmentar globalment la productivitat, però en els sectors més intensius en treball i més artesanals, com que no va augmentar o va augmentar molt poc la productivitat, per poder augmentar els salaris van augmentar molt més els preus.
Aquesta teoria de Baumol és molt important per als serveis municipals. La majoria són intensius en treball i altament artesanals, i per tant costa molt augmentar la productivitat però el personal vol augments de sou i condicions de treball equiparables als dels sectors amb més augment de la productivitat.
Per això és tan important gestionar els serveis municipals amb una gran atenció a la productivitat, incorporant milloraments organitzatius i tecnològics, i sobretot evitant minves de productivitat a base d'augmentar plantilla o reduir temps de treball sense contrapartides en productivitat.
La productivitat del nostre sector públic és molt baixa. Els nostres funcionaris treballen moltes menys hores que els treballadors del sector privat, i també moltes menys hores que els treballadors del sector públic dels països del nostre nivell de desenvolupament. En canvi, els salaris públics són molt alts, sobretot els del personal poc qualificat. Segons l'estadística de salaris de l'INE, el sector públic és el tercer sector de la nostra economia amb un salari mitjà superior, només superat pels serveis financers i les assegurances.
I més val no parlar del nostre sistema jeràrquic, gairebé inexistent de fet. Un percentatge altíssim dels empleats públics locals treballen sense més control ni supervisió que el de la seva pròpia consciència, és a dir que treballen, sovint, molt per sota de les seves capacitats.
Conclusió: Calen milloraments seriosos i freqüents de l'organització municipal per compensar l'efecte Baumol dels costos creixents dels serveis municipals.