Tots els governs municipals s'esforcen a tractar bé al personal municipal, tal com es fa a les empreses que funcionen bé.
El drama és que molt sovint es fa de manera tan maldestra que surt al revés.
Per exemple una manera d'equivocar-se és pensar que fent el que demanen els sindicats el personal estarà content... De vegades els sindicalistes demanen el que volen ells, o algun col·lectiu concret del personal, però no el personal; i fent-los cas no es contenta el personal. Ni tampoc a ells, sovint, perquè hi ha sindicalistes que són professionals de no estar mai contents, per moltes concessions que se'ls facin.
Vet aquí set maneres eficaces i poc freqüents als ajuntaments de mimar al personal municipal, amb força profit per al municipi:
És molt important que tot el personal municipal estigui ben assabentat de tot el que fa l'ajuntament. Molta gent del municipi quan no sap una cosa de l'ajuntament ho pregunta al familiar, amic o veí que saben que hi treballa; i si no sap respondre queda fatal. Als treballadors municipals els agrada saber què està fent l'ajuntament i donar-ne notícia a la gent que coneixen. Han de saber totes les informacions i serveis municipals, i els han d'arribar puntuals, i en format amable, fàcil d'entendre i de recordar.
Hi ha una cosa molt injusta a la gestió del personal municipal: Hi ha un reglament disciplinari per sancionar els mals treballadors, però no n'hi ha cap per premiar als millors. Però que no hi hagi aquest reglament fet per l'estat ni per la Generalitat és un avantatge, així l'ajuntament pot fer-ho i fer-ho bé. Hi ha personal municipal excel·lent que no té mai cap reconeixement. I premiar als millors crea emulació, presenta a tot el col·lectiu els models de com haurien de ser tots, estimula que es copiïn aquests bons comportaments... premiar els millors ajuda a tothom a voler ser millor i a ser millor.
Tenir detalls no és fer-ho burocràticament. Això no serveix de res. Enviar per sistema a tot el personal una felicitació el dia del seu aniversari i fer-ho a tots, sempre igual i d'una manera mecànica farà gràcia als primers que ho rebin per la novetat, però passats uns dies que es vegi que és una rutina ja no servirà de res. No, s'ha de fer selectivament, diferenciadament, aprofitant esdeveniments diversos, i de manera que sempre sigui una sorpresa, una iniciativa diferent, humana, amable i discreta...
A més de tenir detalls de proximitat, i per a tenir-ne amb credibilitat, els governs municipals heu de SER PRÒXIMS. Passar temps útil amb el personal municipal. Eliminar la majoria de reunions, no perdre el temps en reunions rutinàries i avorrides que no serveixen de res, i fer moltes més trobades informals, de feina, amb objectius concrets, amb grups reduïts i amb persones soles. Passar per les oficines i pels llocs de feina al carrer. Parlar amb un agent de policia sobre una incidència. Enviar whatsapps, SMS, correus electrònics, missatges de veu... hi ha avui en dia mil maneres fàcils i ràpides de donar un toc a una persona demanant una dada, fent una pregunta, felicitant una bona feina, etc.
Un problema greu de molts municipis mitjans és que molta gent del municipi acaba trobant feina a fora, i a la vegada molta gent que treballa a l'ajuntament és de fora del municipi, no el coneix i viu lluny. Doble problema.
Hi ha moltes solucions parcials que caldria posar en marxa alhora: Multiplicar les maneres legals (que n'hi ha força) d'ajudar a la gent del poble a presentar-se i guanyar els processos selectius de l'ajuntament; estimular a la gent que viu a fora a implicar-se en el sistema social del municipi on treballen, donant-los facilitats i avantatges (n'hi ha molts de ben legals); donar facilitats als de fora que ja tenen una posició estable a l'ajuntament i són bons professionals a trobar pis al municipi; etc, etc.
En un municipi de mida mitjana és impossible que tingueu un expert en tècniques modernes de gestió de personal. Ni cal, perquè no hi ha prou feina per justificar-ho a jornada completa. Però podeu trobar-ne un a temps parcial, o un consultor experimentat en gestió de personal a ajuntaments que vingui de tant en tant a posar en marxa coses noves, com fidelitzar els millors funcionaris perquè no marxin a un ajuntament més gran, fitxar gent competent, muntar una organització que sigui exigent però a la vegada molt considerada.
Inevitablement a totes les organitzacions de mida mitjana hi acaba havent alguna persona indesitjable: persones mandroses, incompetents, pocavergonyes, busca-raons o altres perfils tòxics. I totes les organitzacions ho solucionen igual: fent-los fora. Llevat dels ajuntaments catalans. I això que la llei ho diu ben clar, que se'ls ha de fer fora. No es fa, infringint la llei, perquè hi ha una inèrcia històrica fastigosa de funcionariat ranci defensant-se els uns als altres per mantenir plegats els seus privilegis... inadmissible en una democràcia digna d'aquest nom. I no hi ha res més eficaç per treure les ganes de treballar a tothom d'una organització que tractar igual (o millor) als personatges indesitjables que als que s'esforcen en treballar i fer-ho bé.
Per tant, i encara que sembli paradoxal, no ho és: fer fora als indesitjables és una altra manera de donar suport i escalf a la resta de personal municipal, que són el 99%.