Després de l'estabilització: revisió de la RLT, o PORH, o caos
El procés d'estabilització ha estat una mena de falsa amnistia, l'estat buscant en teoria reparar els desordres infligits als ajuntaments amb molts anys de decisions restrictives als ajuntaments, a cada llei de pressupostos i a altres lleis. La falsa solució ha consistit en aprovar reials-decrets-llei dels que es fan a la matinada i s'aproven abans d'acabar de pensar-los.
Aquests reials-decrets-llei fets i esmenats, i re-esmenats, i amb terminis supersònics de compliment, ens acabaran de donar si Déu vol resultats en els propers mesos, i encara gràcies.
A base de normes maldestres, corregides amb més normes maldestres, sobre el personal municipal, l'estat aconsegueix de fet el que sembla ser el seu objectiu bàsic, que és que els ajuntaments segueixin funcionant a baix rendiment i així generin, amb el reforç còmplice de molts habilitats, bons superàvits municipals i desaparició gradual del deute, que a la comptabilitat estatal compensin una part del dèficit crònic, l'endeutament gegantí i el malbaratament sistèmic de l'estat.
I als ajuntaments què? Hi haurà molts més funcionaris de carrera i laborals fixos, tant de bo que siguin els que en teoria havien de ser. Més d'un aconseguint l'estabilitat a una plaça que no correspon a la seva titulació ni a la seva feina real, més d'un aconseguint ser laboral fix quan les seves funcions són clarament funcionarials... Amb problemes de gent vàlida i necessària que no ha aconseguit l'estabilitat per raons de tota mena... i en tot cas amb un grau de desordre intern agreujat.