Durant la dictadura de Franco els alcaldes els triava el Governador Civil, però els alcaldes no manaven. Podien fer una alcaldada de tant en tant, demanant permís, i prou. Manaven el secretari i l'interventor i, a través d'ells, el poder estatal, a base de normes, instruccions i circulars, i de l'amable coordinació del Jefe Provincial del Servicio Nacional de Inspección y Asesoramiento de las Corporaciones Locales.

A una democràcia és diferent. Mana el govern local elegit democràticament. D'això se'n diu jerarquia democràtica.

Quan van començar les eleccions municipals, aquest canvi s'havia de fer. I a alguns ajuntaments s'ha fet, aquest canvi, i mana qui ha de manar: el govern local. Hi ha jerarquia democràtica.

No són gaires. Encara hi ha molts ajuntaments on, de fet, quaranta anys després segueixen manant els de sempre. L'alcalde i el govern decideixen algunes coses, però les importants i les no tan importants i fins i tot les no gens importants passen pel sedàs. També hi ha ajuntaments on hi ha desordre, mana el govern en algunes coses i en altres campi qui pugui. Ningú en parla, d'això, perquè fa molta vergonya.

Ara parlaré d'aquest tema del que ningú parla, però que se'n hauria de parlar alt i fort, com a mínim a tots els ajuntaments on no mana qui hauria de manar.

Què vol dir manar a un ajuntament? No es tracta de presidir els plens i la processó de festa major, es tracta de dirigir la institució de veritat.

Per a això el primer que cal és que existeixi un organigrama publicat, que aclareixi bé qui té l'autoritat jeràrquica sobre qui. Això suposa que l'autoritat democràtica ha definit i fet públic qui mana sobre qui a la institució municipal; i també suposa que l'autoritat pretén que aquesta línia de comandament sigui certa i efectiva. Suposa que els caps jeràrquics es facin responsables de planificar, encarregar, dirigir, avaluar i compensar la feina de l'equip que dirigeixen, i es facin responsables dels resultats, de la implicació i del progrés professional de la gent de l'equip.

Perquè això és la jerarquia efectiva. A l'administració local, per inèrcia de l'antic règim, hi ha alguna gent en càrrecs jeràrquics que pretén donar ordres sense assumir responsabilitats, a l'estil dels senyors feudals; que pretén donar ordres sense l'obligació de dirigir, formar, i responsabilitzar-se de la feina de l'equip. Això no és jerarquia democràtica, és jerarquia feudal, estamental. Per tant aprovar l'organigrama i que el govern s'esforci en fer-lo complir és un pas necessari i important.

La segona condició és que l'organigrama separi bé de les funcions de fiscalització de les de prendre decisions, i també de les funcions de direcció executiva. No es pot fer bé a la vegada d'àrbitre i de davanter centre.

També cal afinar en la diferència entre la responsabilitat jeràrquica i les altres responsabilitats organitzatives: La tercera condició és que es faci bé la diferència entre l'autoritat jeràrquica, l'autoritat funcional, l'autoritat experta i l'autoritat de projectes.

La responsabilitat funcional és la capacitat d'algú de donar ordres, directrius i instruccions de treball d'abast limitat a algú que no es un subordinat jeràrquic. Aquest tipus d'autoritat pot ser molt útil, per exemple, per a regidors amb responsabilitats de govern però sense dedicació, o sense capacitació, per poder assumir responsabilitats jeràrquiques. Però s'ha de distingir clarament de la responsabilitat jeràrquica.

La responsabilitat experta és la capacitat d'algú d'emetre directrius i indicacions metòdiques o tècniques o de formar en conceptes, mètodes, habilitats o coneixements tècnics a algú que no és el seu subordinat. Se'n diu també mestratge. Pot ser molt útil, per exemple, per aprofitar els coneixements d'un expert per formar-ne d'altres, sense necessitat d'afegir a la relació cap tasca ni responsabilitat jeràrquica.

La responsabilitat de projectes és una eina imprescindible en un ajuntament, on sempre s'hi fan projectes de tot tipus i sovint són les feines més rellevants per a la institució i per al veïnat. És la responsabilitat de concebre un projecte, gestionar-lo i dur-lo a terme, assegurant la cooperació necessària d'altres persones de l'ajuntament o externes. Pot constituir-se com una autoritat jeràrquica temporal, però també pot ser una autoritat jeràrquica a temps parcial, o una autoritat funcional, definint-ne sempre bé les regles.

És cert que fins i tot a ajuntaments petits caldria estructurar i definir bé tant la jerarquia com una combinació de totes aquestes menes d'autoritat. I a partir de la inèrcia de funcionament estamental, o anàrquic, no és fàcil. Cal el suport d'un expert en organització municipal, que a més sabrà fer ús de la combinació més adequada dels diferents tipus de responsabilitat organitzativa.