Qualsevol govern d'una institució o entitat pública pot ser, en la seva estructura i funcionament intern, més o menys organitzat, ordenat o desordenat. Seria útil establir-ne uns nivells que permetessin classificar-los, i vet aquí que tot seguit en proposo una.

Aquesta classificació és tan senzilla que gairebé no necessita definicions, però va, fem-les:

Hi ha tres nivells d'organització d'un govern: Hi ha governs ordenats, barroers i caòtics.

Aquesta classificació és tan senzilla que gairebé no necessita definicions, però va, fem-les:

• Nivell 3: GO. El Govern Ordenat és el que fa un debat intern col·lectiu periòdic i acorda objectius i prioritats, que en línies generals es respecten i persegueixen en l'actuació tan individual com col·lectiva dels seus membres.

• Nivell 2: GB. El Govern Barroer és el que fa poc o gens de debat intern sobre objectius i prioritats, i/o els seus membres no respecten ni persegueixen gaire els objectius i prioritats poc o mal acordats.

• Nivell 1: GC. El Govern Caòtic és el que no fa debat (pot fer reunions on es fan jocs de poder i es prenen falses decisions), no hi ha prioritats ni objectius compartits, i hi ha una permanent i erràtica batalla de passadís entre els seus components (que ocasionalment esdevé pública) pel poder i els recursos.

Benvolguts governs municipals, esteu encetant el 2024, segon any del mandat, i teniu davant 3 anys i mig de temps per solucionar problemes i aprofitar oportunitats.

Però la majoria ja ho veieu, ja ha passat mig any gairebé sense adonar-vos-en. Si no us hi poseu a fons, passaran els restants 3 anys i mig, haureu treballat molt, haureu dedicat milers d'hores al municipi, però al final pot passar que ni vosaltres mateixos pugueu dir amb convicció què heu canviat de significatiu en 4 anys. Imagineu-vos què en podran pensar la resta de conciutadans.

I és que la gran majoria dels ajuntaments funcionen a règim de mínims, amb prou feines arriben a solucionar els temes més elementals del dia a dia, i al preu d'un esforç titànic i continu del govern anant amunt i avall empenyent, solucionant minúcies, superant obstacles ridículs, fent mans i mànigues per aconseguir coses elementals...

El procés d'estabilització ha estat una mena de falsa amnistia, l'estat buscant en teoria reparar els desordres infligits als ajuntaments amb molts anys de decisions restrictives als ajuntaments, a cada llei de pressupostos i a altres lleis. La falsa solució ha consistit en aprovar reials-decrets-llei dels que es fan a la matinada i s'aproven abans d'acabar de pensar-los.

Aquests reials-decrets-llei fets i esmenats, i re-esmenats, i amb terminis supersònics de compliment, ens acabaran de donar si Déu vol resultats en els propers mesos, i encara gràcies.

A base de normes maldestres, corregides amb més normes maldestres, sobre el personal municipal, l'estat aconsegueix de fet el que sembla ser el seu objectiu bàsic, que és que els ajuntaments segueixin funcionant a baix rendiment i així generin, amb el reforç còmplice de molts habilitats, bons superàvits municipals i desaparició gradual del deute, que a la comptabilitat estatal compensin una part del dèficit crònic, l'endeutament gegantí i el malbaratament sistèmic de l'estat.

I als ajuntaments què? Hi haurà molts més funcionaris de carrera i laborals fixos, tant de bo que siguin els que en teoria havien de ser. Més d'un aconseguint l'estabilitat a una plaça que no correspon a la seva titulació ni a la seva feina real, més d'un aconseguint ser laboral fix quan les seves funcions són clarament funcionarials... Amb problemes de gent vàlida i necessària que no ha aconseguit l'estabilitat per raons de tota mena... i en tot cas amb un grau de desordre intern agreujat.