A les societats democràtiques avançades el debat d'idees i mètodes organitzatius als ajuntaments està centrat en superar la lògica burocràtica fent camí cap a models post-burocràtics, des de la crítica als excessos i insuficiències de la burocràcia.

Però avui en dia a casa nostra no estem en el mateix escenari, crec jo.

Segons el teòric de la burocràcia, Max Weber, la burocràcia és un sistema organitzatiu on hi ha normes precises que regeixen la conducta dels actors, de manera que a la mateixa situació de fet es produeix sempre estrictament la mateixa actuació administrativa i resultat, que és l'actuació i resultat previstos per les normes.

No és aquesta la situació, en molts aspectes, dels nostres ajuntaments.

La legislació espanyola, i catalana, sobre els ajuntaments, és molt contradictòria sobre el rol institucional de l'alcaldia.

Si llegim la llei de bases de règim local, o la llei municipal catalana, l'alcaldia és super-poderosa. Només dos òrgans municipals hi tenen competències, el Ple i l'Alcaldia. El ple en té una llista curteta, centrada en el pressupost, la gestió econòmica i els grans projectes, i en canvi l'alcaldia en té una llista llarguíssima, cada llei va enumerant les competències de l'alcalde amb lletres, i quasi esgoten l'abecedari. I tant la Junta de govern com l'equip de govern només tenen les competències que els vol delegar l'alcaldia.

En canvi, si llegim la llei electoral, el pobre alcalde o alcaldessa és l'últim de la fila. Tot i que la seva foto és la que va sortir a tots els cartells electorals, legalment no és d'elecció directa. L'alcaldia és nomenada pel Ple, i el Ple la pot cessar, simplement amb majoria suficient. Hi ha precedents de partits amb majoria absoluta que han cessat l'alcaldia elegida per ells mateixos, perquè no es dedicava prou a fer el que volia el seu grup municipal. I també passa que un sol trànsfuga, o un petit partit de la coalició, canviïn de parer i facin fora l'alcaldia. Per això tots els alcaldes i alcaldesses intel·ligents, que són quasi tots, estan molt atents a no contrariar ningú dels grups municipals de govern, i a gestionar activament la cohesió de la coalició de govern.

Qualsevol govern d'una institució o entitat pública pot ser, en la seva estructura i funcionament intern, més o menys organitzat, ordenat o desordenat. Seria útil establir-ne uns nivells que permetessin classificar-los, i vet aquí que tot seguit en proposo una.

Aquesta classificació és tan senzilla que gairebé no necessita definicions, però va, fem-les:

Hi ha tres nivells d'organització d'un govern: Hi ha governs ordenats, barroers i caòtics.

Aquesta classificació és tan senzilla que gairebé no necessita definicions, però va, fem-les:

• Nivell 3: GO. El Govern Ordenat és el que fa un debat intern col·lectiu periòdic i acorda objectius i prioritats, que en línies generals es respecten i persegueixen en l'actuació tan individual com col·lectiva dels seus membres.

• Nivell 2: GB. El Govern Barroer és el que fa poc o gens de debat intern sobre objectius i prioritats, i/o els seus membres no respecten ni persegueixen gaire els objectius i prioritats poc o mal acordats.

• Nivell 1: GC. El Govern Caòtic és el que no fa debat (pot fer reunions on es fan jocs de poder i es prenen falses decisions), no hi ha prioritats ni objectius compartits, i hi ha una permanent i erràtica batalla de passadís entre els seus components (que ocasionalment esdevé pública) pel poder i els recursos.