La legislació espanyola, i catalana, sobre els ajuntaments, és molt contradictòria sobre el rol institucional de l'alcaldia.

Si llegim la llei de bases de règim local, o la llei municipal catalana, l'alcaldia és super-poderosa. Només dos òrgans municipals hi tenen competències, el Ple i l'Alcaldia. El ple en té una llista curteta, centrada en el pressupost, la gestió econòmica i els grans projectes, i en canvi l'alcaldia en té una llista llarguíssima, cada llei va enumerant les competències de l'alcalde amb lletres, i quasi esgoten l'abecedari. I tant la Junta de govern com l'equip de govern només tenen les competències que els vol delegar l'alcaldia.

En canvi, si llegim la llei electoral, el pobre alcalde o alcaldessa és l'últim de la fila. Tot i que la seva foto és la que va sortir a tots els cartells electorals, legalment no és d'elecció directa. L'alcaldia és nomenada pel Ple, i el Ple la pot cessar, simplement amb majoria suficient. Hi ha precedents de partits amb majoria absoluta que han cessat l'alcaldia elegida per ells mateixos, perquè no es dedicava prou a fer el que volia el seu grup municipal. I també passa que un sol trànsfuga, o un petit partit de la coalició, canviïn de parer i facin fora l'alcaldia. Per això tots els alcaldes i alcaldesses intel·ligents, que són quasi tots, estan molt atents a no contrariar ningú dels grups municipals de govern, i a gestionar activament la cohesió de la coalició de govern.

Qualsevol govern d'una institució o entitat pública pot ser, en la seva estructura i funcionament intern, més o menys organitzat, ordenat o desordenat. Seria útil establir-ne uns nivells que permetessin classificar-los, i vet aquí que tot seguit en proposo una.

Aquesta classificació és tan senzilla que gairebé no necessita definicions, però va, fem-les:

Hi ha tres nivells d'organització d'un govern: Hi ha governs ordenats, barroers i caòtics.

Aquesta classificació és tan senzilla que gairebé no necessita definicions, però va, fem-les:

• Nivell 3: GO. El Govern Ordenat és el que fa un debat intern col·lectiu periòdic i acorda objectius i prioritats, que en línies generals es respecten i persegueixen en l'actuació tan individual com col·lectiva dels seus membres.

• Nivell 2: GB. El Govern Barroer és el que fa poc o gens de debat intern sobre objectius i prioritats, i/o els seus membres no respecten ni persegueixen gaire els objectius i prioritats poc o mal acordats.

• Nivell 1: GC. El Govern Caòtic és el que no fa debat (pot fer reunions on es fan jocs de poder i es prenen falses decisions), no hi ha prioritats ni objectius compartits, i hi ha una permanent i erràtica batalla de passadís entre els seus components (que ocasionalment esdevé pública) pel poder i els recursos.

Benvolguts governs municipals, esteu encetant el 2024, segon any del mandat, i teniu davant 3 anys i mig de temps per solucionar problemes i aprofitar oportunitats.

Però la majoria ja ho veieu, ja ha passat mig any gairebé sense adonar-vos-en. Si no us hi poseu a fons, passaran els restants 3 anys i mig, haureu treballat molt, haureu dedicat milers d'hores al municipi, però al final pot passar que ni vosaltres mateixos pugueu dir amb convicció què heu canviat de significatiu en 4 anys. Imagineu-vos què en podran pensar la resta de conciutadans.

I és que la gran majoria dels ajuntaments funcionen a règim de mínims, amb prou feines arriben a solucionar els temes més elementals del dia a dia, i al preu d'un esforç titànic i continu del govern anant amunt i avall empenyent, solucionant minúcies, superant obstacles ridículs, fent mans i mànigues per aconseguir coses elementals...