Qualsevol govern d'una institució o entitat pública pot ser, en la seva estructura i funcionament intern, més o menys organitzat, ordenat o desordenat. Seria útil establir-ne uns nivells que permetessin classificar-los, i vet aquí que tot seguit en proposo una.
Aquesta classificació és elemental, quasi òbvia, i és aquesta:
Hi ha tres nivells d'organització d'un govern: Hi ha governs ordenats, barroers i caòtics.
Aquesta classificació és tan senzilla que gairebé no necessita definicions, però va, fem-les:
Qualsevol govern pot ser més o menys eficaç fent la seva feina. I convindria molt a la claredat del debat públic tenir una escala que permetés mesurar fàcilment i amb objectivitat aquest nivell d'eficàcia, més enllà de les opinions polítiques i ideològiques de cadascú. Potser això ja existeix i jo ho desconec. En tot cas si existeix deu ser secreta; una classificació tan necessària com aquesta, si fos pública, hauria estat utilitzada a dojo i tothom la coneixeria.
Bé, en proposaré una. Perdonin la gosadia.
La meva proposta de 5 nivells d'excel·lència d'un sistema de govern és aquesta:
Nivell 1: CSE
Nivell 2: NFR
Nivell 3: GD
Nivell 4: GR
Nivell 5: GE
Hi ha relació entre les dues classificacions, però no és gens lineal.
Un GO, govern ordenat, si en mesurem el nivell d'eficàcia, és quasi segur que estarà sempre en un nivell d'eficàcia 2 o superior. Però més enllà del nivell 2 pot estar en qualsevol nivell, depèn de la seva voluntat i d'altres variables que estudiarem.
En canvi, un GB, govern barroer i un GC, govern caòtic, poden tenir diferents membres del govern simultàniament en diferents nivells d'eficàcia o excel·lència, depenent de la seva competència personal, de la sort i d'altres variables. Però un govern barroer mai podrà passar, individualment, del nivell 3 d'eficàcia, ni col·lectivament, del nivell 1. I un govern caòtic està condemnat, individualment i col·lectivament, a mantenir-se en el nivell 1 d'eficàcia, el nivell CSE, de manera permanent.
Molt bé, però ara aclarim les coses. Què volen dir els acrònims de nivell d'eficàcia CSE, NFR, GD, GR i GE i com els definim i caracteritzem?
Som-hi.
El primer nivell d'eficàcia és el nivell CSE, és el nivell cagar-la sovint amb entusiasme. És un nivell de màxima ineficàcia i gran impacte negatiu en la pau social. I no pas per una voluntat conscient de fer les coses malament, sinó per una gran imprevisió, desordre, absència de càlcul de conseqüències, compulsivitat i autoritarisme... és un estadi freqüent en governs sense experiència els primers mesos de mandat, però amb entusiasme per haver guanyat el govern (sovint de manera imprevista) i per l'oportunitat llaminera d'exercir poder efectiu. És un estat d'ànim del govern que tindria conseqüències catastròfiques, si els ajuntaments no comptessin amb una virtut que és providencial en aquesta circumstància: la capacitat de resistència dels empleats públics a posar en marxa decisions polítiques clarament aventurades i pertorbadores de la pau social. Un factor que és negatiu quan es mobilitza contra un canvi positiu i ben planificat, però que fa grans serveis a la societat i a la institució quan les decisions del govern són de nivell CSE.
El segon nivell d'eficàcia és el nivell NFR, és el nivell No Fer Res. El nivell NFR és fàcil de descriure, quasi no caldria: consisteix en no prendre cap decisió de govern, deixar que els funcionaris i empleats municipals vagin prenent ells, amb la simple aquiescència del govern, les decisions del dia a dia, i no prendre'n d'altres. Sovint s'acompanya d'excuses que es poden aplicar a qualsevol demanda o requeriment: No hi ha diners per fer-ho, no ho podem fer perquè és il·legal, no ho podem fer per culpa del govern estatal, o del català, i altres de semblants. L'NFR és un nivell decebedor per a la ciutadania més compromesa i coneixedora del funcionament municipal, que espera molt més, però aquesta gent son una minoria. És un nivell 2, molt superior, en eficàcia i en preservació de la pau social, al nivell CSE. Un nivell 2 que pot arribar al gran èxit polític és quan, a més de no fer res, el govern fa una vida social intensa de relacions públiques, sent amable amb tothom: enterraments, casaments, festes populars, esdeveniments esportius, inauguracions (d'obres privades, o d'altres institucions, o del govern anterior...) El nivell NFR garanteix gairebé al 100% no cometre errades polítiques i ser reelegits! Molts governs locals millorarien moltíssim (i serien molt més feliços) si aconseguissin passar de CSE a NFR. Mireu si n'és de fàcil!
El GD és el govern per designis. És un govern de nivell 3, que vol governar per fer, a més del dia a dia, una o diverses coses rellevants per al municipi. És un govern de projectes. Poden ser projectes de tota mena: des de posar ordre a l'ajuntament i fer-lo més eficaç, a fer obra pública, o nous equipaments, o convèncer a una institució important de fer alguna cosa important, que és competència seva, al municipi...És un govern més o menys ordenat però no caòtic, GO o GB, però que té un consens bàsic entorn d'una llista més o menys llarga de coses que vol fer dins del mandat. No és segur que siguin les coses realment més necessàries, o més útils per al progrés del municipi. No és segur ni tan sols que siguin viables. Però hi ha una voluntat en acció (no un simple desig) de fer el que calgui per aconseguir uns resultats concrets. I un criteri fort de prioritat, de dirigir el gruix dels recursos polítics, tècnics i econòmics cal a aquests resultats rellevants, desitjats i perseguits. És clarament un nivell d'eficàcia superior al NFR, fins i tot si no aconsegueix part dels objectius acordats.
El govern de nivell 4 és el GR, és el govern responsiu, el govern que prioritza donar resposta a les demandes, necessitats i preferències de la ciutadania i veïnat. És un estadi més avançat d'eficàcia que el GD, però en una línia diferent. No és un govern de projectes, és un govern de serveis. És un govern que s'organitza per dedicar temps i recursos importants a escoltar, enquestar, estudiar i atendre allò que volen o necessiten o prefereixen els seus usuaris de serveis municipals, i a processar aquestes informacions per deduir les preferències majoritàries, i a adaptar contínuament la prestació de serveis a les variacions de necessitats i preferències. Per atendre demandes, el govern GR també fa projectes, tot i que sovint són projectes molt petits, per atendre demandes de millorament de serveis, d'equipaments i de l'espai urbà. Una metodologia molt utilitzada és el neighbourhood planning, planificació comunitària, un procés continu d'interacció multicanal amb el veïnat de cada barri i una programació contínua d'ajustos de serveis i micro-projectes per atendre les demandes. La tecnologia de referència per a totes les activitats d'interacció és el màrqueting municipal. És un nivell alt d'eficàcia del govern, potser amb un èmfasi excessiu en les micro-decisions, però segurament molt idoni per a un municipi sense grans desafiaments estratègics.
Finalment, i el millor ha quedat per al final, el govern GE, paradigma del govern excel·lent, és el govern estratègic. El GE és un govern que té un pla estratègic: un pla per escenaris que preveuen respostes concretes a terminis curts als principals desafiaments i les principals incerteses de futur dels anys immediats, i per projectes prioritzats, centrant-se en resoldre els grans problemes i aprofitar les grans oportunitats, previsibles o no tan previsibles. És un govern que en un pla secundari és també un GR, tenint un sistema de vigilància i d'escolta per estar atent a possibles problemes o oportunitats emergents que aconsellin canvis de plans o d'escenaris; i també revisions d'activitats i serveis en funció de canvis de demandes i preferències. També és un govern per designis, GD, però els designis no estan ja basats en les preferències personals dels governants o en intuïcions, sinó en estudis rigorosos de cost-benefici estratègic de les alternatives.
Resumint per acabar, el camí del millorament de l'ordre i l'eficàcia és llarg, sobretot si es ve de baix. Però és un camí viable i ple de satisfaccions i d'èxits, que val al pena de recórrer. Busqueu qui us hi assessori tècnicament, que, si busqueu, trobareu.