La legislació espanyola, i catalana, sobre els ajuntaments, és molt contradictòria sobre el rol institucional de l'alcaldia.
Si llegim la llei de bases de règim local, o la llei municipal catalana, l'alcaldia és super-poderosa. Només dos òrgans municipals hi tenen competències, el Ple i l'Alcaldia. El ple en té una llista curteta, centrada en el pressupost, la gestió econòmica i els grans projectes, i en canvi l'alcaldia en té una llista llarguíssima, cada llei va enumerant les competències de l'alcalde amb lletres, i quasi esgoten l'abecedari. I tant la Junta de govern com l'equip de govern només tenen les competències que els vol delegar l'alcaldia.
En canvi, si llegim la llei electoral, el pobre alcalde o alcaldessa és l'últim de la fila. Tot i que la seva foto és la que va sortir a tots els cartells electorals, legalment no és d'elecció directa. L'alcaldia és nomenada pel Ple, i el Ple la pot cessar, simplement amb majoria suficient. Hi ha precedents de partits amb majoria absoluta que han cessat l'alcaldia elegida per ells mateixos, perquè no es dedicava prou a fer el que volia el seu grup municipal. I també passa que un sol trànsfuga, o un petit partit de la coalició, canviïn de parer i facin fora l'alcaldia. Per això tots els alcaldes i alcaldesses intel·ligents, que són quasi tots, estan molt atents a no contrariar ningú dels grups municipals de govern, i a gestionar activament la cohesió de la coalició de govern.
Si us resulta estrany que una contradicció tan flagrant existeixi des del principi del règim de 1978 i ni tan sols rebi crítiques, ni mai cap partit hagi intentat esmenar-la, heu de tenir present que l'únic grup de pressió fort a Madrid (i a Barcelona) per promoure canvis legislatius sobre règim local és COSITAL, el sindicat estatal de secretaris i interventors, i a aquest lobby d'alts funcionaris estatals, però molt ben pagats per les hisendes locals, els va molt bé que l'alcaldia sigui important representativament, així queda clar que és responsable de tot el que passi, i a la vegada sigui feble pràcticament.
Per tant, sigueu vosaltres pràctics i pràctiques, estimades alcaldies, i assegureu-vos, i dediqueu el temps que calgui, a que tots els membres de l'equip de govern se sentin còmodes en el grup i en les responsabilitats que exerceixin, i que la coalició de govern funcioni (ull, la coalició pot ser de partits o no, però sempre és de persones! Pot ser més difícil la coalició a dins d'una sola candidatura que entre dues o tres). I només sereu forts si teniu una coalició forta al vostre voltant.
Però ull, la coalició serà feble i inestable si és només de "bon rotllo" i de somriures. Ha de ser també i sobretot una coalició amb objectius compartits, i si són ambiciosos millor. És com anar en bici, una bona velocitat de creuer facilita mantenir l'equilibri. Per tant és necessari que l'alcaldia tingui i mantingui un liderat efectiu sobre l'equip, un liderat de feina, proposant projectes i prioritats i aconseguint que l'equip les faci seves i les segueixi amb cohesió i contundència, i en segueixi i supervisi amb dedicació la posada en pràctica.
Un altre aspecte important del liderat de l'alcalde sobre el funcionament intern és que faci ben efectiva la previsió legal de què l'alcaldia és cap de l'administració municipal. En teoria tothom hi està d'acord en això, però de fet la tradició és que es consideri que aquest comandament és cerimonial, formal, i que de fet qui talli el bacallà sigui la secretaria.
Si l'alcalde no té un tarannà executiu no passa res. Un alcalde competent i actiu en el tracte amb les persones del municipi, o amb les institucions superiors, pot ser de gran eficàcia i transcendència. Però aleshores ha de fer una o diverses delegacions de gestió i coalicions personals amb persones idònies de l'equip, per gestionar els afers interns, que tinguin àmplies atribucions però a la vegada capacitat de treball en equip, per fer rols d'alcaldia. Es bo repartir bé la feina de l'alcaldia, sempre n'hi ha per a més d'una persona.
L'organització del govern municipal pot ser una feina complexa: cal quadrar el sudoku dels equilibris entre grups, de les preferències i competències dels regidors, de les necessitats de la institució... hi ha assessors que fa anys que hi treballem. I hi ha llibres que en parlen, per exemple aquest: L'organització del govern municipal que és d'un autor que us sonarà.