En el cas dels ajuntaments de mida mitjana, no és que molts ajuntaments estiguin mal organitzats, és que estan MOLT POC organitzats. No és que abans estaven organitzats i es van anar desorganitzant, és que MAI han estat organitzats.

Quan els ajuntaments són petits no estan gens organitzats, ni cal. Amb bona voluntat l’alcaldia i regidories fan quasi tota la feina, amb algun funcionari de bona fe, i els veïns ajuden força. A més, en un àmbit rural no calen gaires serveis municipals. El problema apareix quan el municipi comença a tenir uns quants milers d’habitants, i la gran majoria no viuen del camp i adopten estils de vida urbans. Aleshores de cop i volta fa falta un ajuntament modern que no existeix.

Molta gent pensa també, a aquests ajuntaments de mida mitjana, sobretot gent de partits de l’oposició, que l’ajuntament va malament perquè el govern ho fa malament, que si hi hagués un govern bo tot aniria com una seda. Com si l’ajuntament fos un bon cotxe amb un mal conductor.

Quan l'any 1986 l'estat va aprovar l'obligació de tots els ajuntaments de posar en marxa el nou sistema retributiu amb el complement específic, hi va establir que mentre l'estat no aprovés normes concretes sobre com s'havia de gestionar la relació de llocs de treball, els ajuntaments havien de fer només un catàleg posant en marxa els nous complements.

Aquests dies els ajuntaments estan posant en marxa els nous pressupostos, o bé encara aprovant-los, els més endarrerits. Als ajuntaments és temps de pressupostos.

En els primers mandats democràtics molts ajuntaments van dedicar esforços a modernitzar l’elaboració del pressupost aplicant tècniques modernes de planificació pressupostària, com el pressupost per activitats, el pressupost per programes, el pressupost per objectius i altres semblants. Els consultors dels ajuntaments, que en aquella època no érem gaires, vàrem fer molts contractes per posar en marxa aquests nous mètodes.