És temps de pandèmia, i m'he infectat de conceptes epidemiològics. Així se m'han acudit els conceptes sobre canvi organitzatiu que ara llegireu.

El canvi organitzatiu viral és un canvi fàcil, comporta canvis de conducta i aprenentatges senzills que en molt poc temps aporten un valor afegit real al nou usuari, a més del que creen per a l'organització i la societat, de manera que genera imitació en l'entorn organitzatiu i social, produint la difusió viral. En tenim bona il·lustració en canvis basats en noves tecnologies, com l'aparició del fax o del correu electrònic: Ho aprens de seguida, en treus profit de seguida, fa modern i és útil. I sempre, a més, quan és un canvi basat en noves tecnologies, té el suport d'una fortíssima campanya de publicitat indirecta (product placement) que te'n ven les virtuts i la modernitat, una especialitat dels nord-americans amb la seva omnipotent indústria cultural. N'és un cas, seguint amb l'exemple del correu electrònic, la pel·lícula You've Got Mail amb Tom Hanks i Meg Ryan...

Les grans empreses tecnològiques gasten molts diners en recerca per aconseguir productes i serveis pensats per al canvi viral i en la corresponent publicitat indirecta, i fugen de crear coses que no siguin virals. Per això hi ha molts canvis organitzatius basats en informàtica i en internet, i molt pocs en altres terrenys menys propicis per a aquestes eines.

En el cas dels ajuntaments de mida mitjana, no és que molts ajuntaments estiguin mal organitzats, és que estan MOLT POC organitzats. No és que abans estaven organitzats i es van anar desorganitzant, és que MAI han estat organitzats.

Quan els ajuntaments són petits no estan gens organitzats, ni cal. Amb bona voluntat l’alcaldia i regidories fan quasi tota la feina, amb algun funcionari de bona fe, i els veïns ajuden força. A més, en un àmbit rural no calen gaires serveis municipals. El problema apareix quan el municipi comença a tenir uns quants milers d’habitants, i la gran majoria no viuen del camp i adopten estils de vida urbans. Aleshores de cop i volta fa falta un ajuntament modern que no existeix.

Molta gent pensa també, a aquests ajuntaments de mida mitjana, sobretot gent de partits de l’oposició, que l’ajuntament va malament perquè el govern ho fa malament, que si hi hagués un govern bo tot aniria com una seda. Com si l’ajuntament fos un bon cotxe amb un mal conductor.

Quan l'any 1986 l'estat va aprovar l'obligació de tots els ajuntaments de posar en marxa el nou sistema retributiu amb el complement específic, hi va establir que mentre l'estat no aprovés normes concretes sobre com s'havia de gestionar la relació de llocs de treball, els ajuntaments havien de fer només un catàleg posant en marxa els nous complements.

Aquests dies els ajuntaments estan posant en marxa els nous pressupostos, o bé encara aprovant-los, els més endarrerits. Als ajuntaments és temps de pressupostos.

En els primers mandats democràtics molts ajuntaments van dedicar esforços a modernitzar l’elaboració del pressupost aplicant tècniques modernes de planificació pressupostària, com el pressupost per activitats, el pressupost per programes, el pressupost per objectius i altres semblants. Els consultors dels ajuntaments, que en aquella època no érem gaires, vàrem fer molts contractes per posar en marxa aquests nous mètodes.