L'endemà del Ple constituent, després de les eleccions municipals, ja tindrem nous alcaldes i alcaldesses. L'enhorabona!
El que sempre han fet molts passat el Ple de la victòria és repartir regidories de pressa i corrents entre els grups municipals que han votat l'alcaldia, perquè els funcionaris diuen que necessiten responsables nomenats de seguida per fer-los firmar tota mena de documents urgents que ells ja tenen preparats; i tot just després (havent firmat tots aquests papers urgents sense llegir-los) prendre's uns dies de descans per recuperar-se dels esforços de la campanya electoral, que ves per on quan acaben queden empalmats amb les vacances d'estiu...
I al setembre descobrireu que han passat 100 dies des de les eleccions i encara no heu fet res...
Ara explicaré com es podria fer diferent (descansant i tot) i no passar 100 dies en blanc.
A molts països amb més tradició democràtica el guanyador d'un procés electoral pren possessió l'endemà de les eleccions. Al nostre no, a les poques hores es coneixen els resultats quasi exactes però els resultats oficials tarden setmanes, i més si hi ha alguna reclamació. Al funcionariat tradicional li agrada donar-se importància. Però llevat d'empats perfectes entre opcions, que no passa mai, l'endemà se sap bé quines coalicions són possibles i es pot negociar l'alcaldia i el govern. Tot just després. I en uns dies es pot arribar a acords bàsics (si costa molt és que no es fa bé) i aleshores aturar i fer 3 o 4 dies de descans (mai en calen més) i enllestir.
Així és com sovint es fa malament: Repartint regidories aprofitant els repartiments del govern anterior i només canviant noms de regidors; repartir deixant triar als regidors per ordre de pes polític i no examinant els punts forts i febles de cada persona; repartir càrrecs de dirigir els funcionaris entre regidors que mai han dirigit ningú; no repartir feina de parlar amb els ciutadans i veïns; no definir regles de com es prenen decisions ni de qui en pot prendre quines; no definir quin paper tindran els òrgans col·lectius; fer delegacions sense delegació d'atribucions; no definir quines seran les grans prioritats del govern, o decidir que farem de tot i tot el que inventi cadascú; no decidir en quines coses no estem d'acord i com pactem el desacord; ...i n'hi ha més ...però no cal fer-ho tot de seguida. Es pot fer l'essencial i anar fent la resta amb més calma. I tampoc cal córrer. Mai hi ha d'haver pressa a decidir malament.
És irresponsable que un govern prengui decisions sense tenir clars tots els criteris tècnics i legals del cas. Però és igualment irresponsable donar per bo per principi el criteri únic del funcionari que porta el tema. S'ha d'aplicar el principi de competència tècnica contrastada: Les decisions s'han de prendre a partir de criteris tècnics seriosos i contrastats. No es tracta de fer el que li passi pel cap al funcionari que s'erigeix en "propietari" del tema o bé al que es declara "controlador universal" de tots els temes; es tracta de demanar propostes i opinions, argumentades i justificades tècnicament, a diversos tècnics, de dins i de fora de l'ajuntament, en tots els temes importants, i decidir a la vista del contrast d'opinions tècniques.
En els temes importants s'ha d'aplicar un principi democràtic participatiu: Les decisions s'han de prendre després d'escoltar detingudament els ciutadans afectats. No es tracta tampoc de fer cas al president d'associació que s'erigeix en "propietari" de l'opinió ciutadana; es tracta de consultar moltes, moltíssimes persones, de moltes maneres diferents, tenint present la gran diversitat d'interessos que queden afectats per les decisions municipals. I consultar proposant alternatives, i oberts a noves alternatives proposades per actors socials.
I després s'ha d'aplicar un principi de decisió col·lectiva del govern. No es tracta de que cada regidor sigui "propietari" de les decisions del seu àmbit de treball; es tracta de que totes les decisions importants es prenguin col·lectivament per part de l'equip de govern, després d'un debat informat, és a dir un cop tots els seus membres coneguin i entenguin les restriccions tècniques, jurídiques i econòmiques del tema, coneguin i entenguin vàries alternatives de solució i puguin deliberar i decidir de manera conscient quina és la millor. No és solament una qüestió ètica o política, que també; la deliberació col·lectiva és una manera tècnicament acreditada de prendre decisions en un context d'ambigüitat i incertesa, i de dificultat de ponderar criteris heterogenis, com són la majoria de les decisions municipals importants.
Tots els polítics de tots els colors diuen que s'ha de planificar, però a l'hora de la veritat molt pocs ho fan. Part de la culpa la tenen els funcionaris tècnics, que sovint tenen unes nocions de com es fa la planificació molt tradicionals, feixugues i poc pràctiques.
S'ha de planificar, però s'ha de planificar bé, senzill i ràpid. Anem per feina: s'ha de planificar dins dels primers cent dies. L'objectiu dels primers cent dies ha de ser el pla de mandat, com a mínim en versió inicial. Aquest document hauria de tenir les següents característiques:
No cal que el pla de mandat sigui detallat. Hauria de ser un document de no més de 10 pàgines amb un resum d'una pàgina (la primera pàgina)
S'ha de revisar el pressupost i plans d'actuació vigents per al 2023 i modificar el que sigui convenient. Fins i tot si no ha canviat el govern s'han de mirar els plans en marxa amb ulls nous. I si hi ha coses que no semblen oportunes es poden anul·lar. Més val fer menys coses, més ben fetes, i estalviar, que no pas seguir gastant en coses que no són prioritàries, oportunes o encertades.
Contràriament al que pensen molts polítics locals, els funcionaris i empleats locals són gent pacífica. Si fossin emprenedors abrandats i entusiastes es farien executius de finances, muntarien startups o serien polítics locals. Els funcionaris i empleats locals són com un motor dièsel, van a poques revolucions però van fent. Tenen molta consciència del cicle polític local, i saben que ara toca que els polítics tinguin ganes de canviar coses, tant si són nous com si repeteixen els d'abans. I s'ho prenen amb paciència, segurs de que les ganes de canviar coses duraran poc. Tenen una gran experiència en canvis improvisats, compulsius i maldestres que de seguida toparan amb els hàbits i les normes de tota la vida, amb els poders fàctics i amb una suau resistència passiva. No caldrà més per aturar-los.
Però els canvis són necessaris. Tenim en general una administració local que té el cost d'una administració de país avançat i a la vegada una eficàcia limitada i un baix rendiment crònic. És important dins dels primers cent dies l'anunci d'una agenda de canvis organitzatius. I encarregar, a tècnics de dins o de fora, però a gent amb experiència en canvi organitzatiu a ajuntaments, estudis de canvis. A la vegada, compte amb els funcionaris que venen els primers dies del mandat amb una proposta de canvis sota el braç. Alguns funcionaris són més polítics que els polítics locals.
Tant si hi ha hagut canvi de color polític com si no, tant si hi ha hagut canvi de persones com si no, un nou mandat és un mandat nou. En una situació política i social ben diferent. Això s'ha de notar.
Si un govern municipal deixa passar els primers cent dies de mandat sense que la gran majoria de la població se n'adoni de que hi ha un canvi significatiu en la manera de governar, està perdent molt més que el temps. Està perdent la iniciativa institucional i està creant una imatge pobra, rutinària i trivial del nou govern. Les primeres impressions són molt importants i molt difícils de canviar després.
És molt fàcil evitar aquest lamentable començament. S'han de fer coses, els primers cent dies.
Fins aquí a aquest article ja hi ha algunes idees de coses que es poden fer. Però també n'hi ha d'altres.
Es poden fer petites coses però significatives. Això de la significació és important. En política, i en les percepcions de la gent, un gest petit pot ser molt important, pot ser històric. L'any 1984, els líders alemany i francès, Helmut Kohl i François Mitterrand, en una cerimònia de commemoració de la primera guerra mundial, en sentir els himnes dels dos països, es van agafar de la mà. Aquell gest mínim va fer la primera pàgina de tots els diaris a tot el món l'endemà, i serà durant molts anys un dels fets que més es recordarà dels dos líders. Un gest petit pot ser un fet molt gran. Això és fer una cosa significativa.
Aquests petits grans fets s'han de pensar bé. Han de ser xocants, imprevistos, han de trencar esquemes, però han de ser vehicle de valors positius, de valors socials universals. Han de ser emotius, originals. Han de ser mediàtics, fotogènics i telegènics. Amb petits detalls ben grans també es pot fer un bon començament de mandat.
Cal que cada govern del 2023 faci dins dels cent dies un bon principi de mandat que sigui el principi d'un gran mandat. Cal força, coratge, molta, molta paciència... i haver-hi pensat abans.
Bon mandat!