A finals del mes de novembre passat es van complir 40 anys des que el Ple de l'ajuntament de Terrassa em va nomenar Director d'organització i personal municipal (gràcies per la confiança Alcalde Royes i Tinent d'Alcalde Labòria). Van ser tres anys fent de pioners de grans canvis en la gestió i el funcionament de l'ajuntament. En acabar aquesta etapa l'any 1983 vaig començar a fer la feina que encara faig avui, la d'ajudar des de fora a organitzar molts ajuntaments a la vegada, enlloc de fer-ho només d'un en un.
Fixeu-vos que els 3 anys que vaig fer de Director d'organització i personal de l'ajuntament de Terrassa van ser abans d'aprovar-se la llei de Bases de Règim Local, que és de 1985. Era la prehistòria de la democràcia local. En aquell temps les competències sobre gestió del personal municipal eren pròpies dels Secretaris, per tant en principi no era possible que hi hagués un director d'això. Però a Terrassa la situació era molt problemàtica, i hi havia un Secretari intel·ligent i amb vocació de jurista que preferia que fos un altre qui treballés aquests temes. Vam acordar des del primer dia que totes les propostes de decisió les prepararia jo però ho parlaríem abans de signar-ho i signaríem conjuntament.
Vam ser capdavanters en molts temes. Es va aprovar una estructuració general de l'ajuntament, es van crear àrees amb Directors professionals al capdavant, es va crear una de les primeres oficines municipals d'atenció al públic, es va pactar amb representants sindicals el primer conveni col·lectiu de la institució, quan no era legal fer-ho. El Secretari, gran jurista, va argumentar que no estava regulat legalment fer-ho però tampoc estava prohibit expressament. Era alegal però no il·legal. Molt fi.
La nit del cop d'estat del coronel Tejero l'any 1981 va ser llarga. La vam passar l'alcalde, el Director de la Guàrdia Urbana i jo, al despatx de l'alcaldia, comentant si ens vindria a buscar la Guàrdia Civil o no. Al final no van venir.
En quaranta anys de treball com a consultor organitzant ajuntaments n'he conegut íntimament una mica més de cent. No són gaires per a 40 anys, surt a menys de tres ajuntaments nous cada any. Això és perquè molts ajuntaments repeteixen, n'hi ha que m'han contractat moltes vegades durant molts anys. El rècord el té un ajuntament gran que em va contractar per primer cop l'any 1988, ho va fer un regidor de personal molt jovenet, que anys després va ser l'alcalde; i d'alcalde em va seguir contractant, el darrer cop fa dos o tres anys, quan aquest alcalde ja és reconegut per tothom com un dels grans patriarques i referents del mon local català.
De moment ja són quaranta anys de grans satisfaccions personals i professionals, i espero seguit tenint-ne en el futur moltes més.