Albert Calderó - Advocat assessor sobre planificació, organització i gestió de personal per a ajuntaments

Advocat assessor sobre planificació, organització
i gestió de personal per a ajuntaments

1974-2024, 50 anys treballant a institucions locals

Albert Calderó - Advocat assessor sobre planificació, organització i gestió de personal per a ajuntaments

Advocat assessor sobre planificació, organització i gestió de personal per a ajuntaments

1974-2024, 50 anys treballant a institucions locals

Com guanyar el govern a les properes eleccions municipals: 9 propostes pràctiques

Documents tècnics i d'actualitat
17/1/23
Albert Calderó
1.431
0

El proper 28 de maig hi haurà eleccions municipals; a aquest article explico algunes propostes que poden ajudar a guanyar-les.

1. La persona cap de llista ha d'actuar amb tarannà amable, pacient i negociador

No cal que la persona cap de llista sigui o intenti demostrar que és gran estratega. Si a l'ajuntament cal pensar en plans i projectes de futur, això ho pot fer gent experta professional.

Tampoc cal que la persona cap de llista sigui o intenti demostrar que és gran directiva o executiva; per dirigir l'administració municipal el que s'ha de fer és donar responsabilitat (i exigir-la) a bons funcionaris, que són els que han de fer la feina.

Tampoc cal que la persona cap de llista sigui experta en dret, ni en cap altra de les moltes diverses disciplines que es fan servir a l'administració municipal. Per fer de tècnic ja hi ha els tècnics.

El que cal és que la persona cap de llista sigui una bona conductora d'equips: haurà de gestionar un equip de govern que quasi segur que serà de coalició. Cal gent intel·ligent i flexible. Cal gent molt amable i pacient escoltant la gent. I s'ha de passar temps a prop de la gent, de gent normal del carrer, de gent que no va al darrere dels polítics.


2. Les persones de la llista s'ho han de prendre com un voluntariat

Els membres d'una llista electoral han de tenir trajectòria de bones persones, i han de saber molt i molt bé interaccionar amb la gent, escoltar-la i parlar-li; han de ser persones disposades a treballar de candidates i després de regidores moltes hores cada setmana com una tasca voluntària.

També és important que com més experiència en gestió local hi hagi a la llista millor. Les persones que ja han estat a l'ajuntament és bo que hi tornin, ben disposades a dedicar el temps a estar amb la gent.


3. S'ha de fer una segmentació electoral seriosa

A les eleccions municipals les direccions centrals dels partits es limiten a aprovar les llistes de candidats i a organitzar una campanya mediàtica amb missatges molt generals. La campanya concreta a cada municipi ha de ser obra dels candidats i l'organització local. I és freqüent que a nivell local hi hagi molt poc mètode electoral, de manera que es dediquen en general molts diners, temps i energia a fer coses molt poc o gens útils. Com que això passa a totes o gairebé totes les candidatures, es produeix sovint un empat d'incompetències que es tradueix en una alta abstenció, que afavoreix les opcions més extremistes i populistes.

Per evitar aquest problema cal estudiar amb un expert la segmentació electoral, buscant els segments que són fluctuants entre opcions, i concentrar-hi tot el treball electoral. Buscar el vot dels ja convençuts és tan inútil com buscar-lo dels que mai es convenceran.


4. To cordial, valors inclusius

La campanya no ha de ser agressiva ni crispada. No es tracta d'entusiasmar els ja convençuts, es tracta de convèncer els indecisos, que en general estan atents al discurs i propostes de les opcions properes.

Per això cal un discurs, unes propostes amables, argumentades, empàtiques, buscant connexió i complicitat. S'ha de cridar l'atenció sense cridar. S'ha de ser amable però incisiu. No s'ha de ser ni agressiu, ni trivial.


5. Un programa electoral 10-10-10

Si es fa bé, el programa electoral és molt important. No es tracta de fer un llarguíssim catàleg de promeses que ningú es pren seriosament, ni els mateixos candidats, perquè per fer tot allò caldrien deu anys i cent vegades més pressupost. Ni tampoc fer una llista interminable de promeses d'aquelles que en realitat no comprometen a res, perquè utilitzen els verbs que no comprometen a res: dinamitzar, potenciar, impulsar, promoure, incentivar, animar, desenvolupar, reforçar...

Com ha de ser un programa electoral guanyador? Ja fa anys que defenso un mètode molt senzill i eficaç: El 10-10-10. Vol dir el següent:

  • Un programa electoral ha de tenir un màxim de 10 propostes. Importants i impactants. Pensades per als electors indecisos. Factibles però originals i ambicioses.
  • Cada proposta s'ha de poder dir en un màxim de 10 paraules. A banda que en lletra petita hi hagi més explicacions i arguments, la proposta té de ser clara, senzilla i contundent. Si no es pot dir clarament en 10 paraules no serveix.
  • I totes les propostes les ha de poder entendre un nen de 10 anys. Si cal ser expert per entendre la proposta, no serveix. La gran majoria dels electors indecisos no són experts en gestió municipal.

Així hi haurà un programa molt curt, clar, senzill i atractiu del que tothom parlarà...


6. Una proposta de coalició

És altament probable que a molts municipis, i més en els grans, no hi hagi majories absolutes, i per tant sigui evident la necessitat de fer pactes per formar majories de govern. I una cosa que molts indecisos es preguntaran és quina coalició pensen fer les forces entre les que dubta, i aquest pot ser un altre bon argument per guanyar vots. Els electors indecisos sovint són persones poc polititzades que no entenen, ni aproven, que als polítics els costi tant posar-se d'acord entre ells.

Per això pot ser un bon argument electoral plantejar quines coalicions es farien per poder accedir al govern. Demostra una voluntat d'entesa i de recerca d'una gran majoria per governar, una cosa que molts electors valoraran positivament.

Això a més no obliga a fer forçosament després la coalició que s'ha preferit abans, perquè en les negociacions posteriors sempre poden aparèixer factors nous que facin aconsellable prendre decisions diferents.


7. Un estil de treball participatiu i amable

En teoria els ajuntaments són democràtics, però de fet hi continuen molts hàbits de conducta autoritaris, tant en el govern com en l'administració. Un dels més antipàtics és el despotisme, la tendència a fer i decidir coses sense comptar amb la gent.

Fa anys, que s'esmercessin diners en capricis dels polítics es tolerava, però cada cop menys. S'acaba el temps de les alcaldades, fins i tot de les benintencionades.

Cada cop més serà preferible fer tres coses, i totes tres ben fetes i amb l'aprovació de la immensa majoria, que no pas deu coses i de les deu cinc mal fetes, o absurdes, o innecessàries, o simplement no del gust de la gent. En política local cada cop es pagaran més cars els errors, i les impaciències, i les improvisacions, i la prepotència... L'important no és fer moltes coses de qualsevol manera; l'important és fer les coses bé. I bé vol dir bé a gust de la immensa majoria.

Cada actuació municipal nova ha de ser un grandíssim pacte social amb la immensa majoria dels afectats, que s'ha de teixir i sargir amb paciència, esperit obert, enginy i capacitat de trobar solucions arbitrals...

No es tracta d'inventar, es tracta de copiar. S'ha de copiar una cosa que ja està inventada a tots els països civilitzats: als països anglosaxons en diuen el community planning, o el neighborhood planning, planificació comunitària o planificació veïnal; la participació profunda, efectiva i directa de la gent afectada en planificar la posada en pràctica i la gestió de totes les actuacions i serveis municipals importants.


8. Un projecte de canvi de l'ajuntament

Una altra cosa que pot donar un avantatge a una candidatura és que faci propostes serioses de modernització de l'ajuntament.

Moltes coses es podrien millorar. Els funcionaris entren a treballar sovint després de proves memorístiques que no acrediten gens la professionalitat. Hi ha molt poca disciplina, cada tècnic i empleat fa la feina que vol fer, sense més criteri que la pròpia consciència, perquè el comandament és més honorífic que efectiu; els horaris són curts i flexibles, i l'assignació de feina molt rígida, de manera que és freqüent que hi hagi a la vegada gent sense feina i gent que no dóna a l'abast. Al mateix temps, el sindicalisme ha agafat tanta força que els sous del personal menys qualificat són tres i quatre vegades més alts que a l'empresa privada, mentre que els bons tècnics i caps tenen sous quasi iguals que gent sense cap responsabilitat...

Fer una proposta ambiciosa, però realista i viable per canviar tot això podria ser un bon argument electoral.


9. Una mica de sort i molt de coratge

El sistema electoral democràtic té un avantatge, i és que sempre ha de guanyar algú. Sovint, es faran candidatures amb poca o gens experiència de govern. Guanyar pot ser qüestió de sort, o de seguir alguns dels suggeriments d'aquest article, sobretot si cap altra llista ho ha fet.

El que és important és que qui guanyi no es pensi que ha estat per la seva immensa saviesa política. Les eleccions no les guanya el millor, les guanya el que té més vots i el que és capaç de formar majoria. Després ve la feina de governar i la feina encara més difícil que és la d'aprendre a governar. Ser conscients que no se'n sap prou és la grandesa dels polítics responsables. Aprendre a governar cada dia millor és una de les tasques més importants d'un equip de govern, i és una tasca d'equip, que requereix molt de coratge.

Cal coratge per barallar-se amb els problemes en lloc de defugir-los. Cal coratge per canviar coses eliminant privilegis, injustícies i malbarataments. Cal coratge per estar a prop dels veïns quan tenen problemes. Cal molt de coratge per ser alcalde o alcaldessa, regidora i regidor d'un govern local. L'enhorabona als que en siguin capaços.

Comentaris

Advocat en exercici nº 16.757
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona


Advocat en exercici nº 16.757
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
Notes legals