Advocat i consultor de planificació, organització i gestió de personal per a ajuntaments

Advocat i consultor de planificació, organització
i gestió de personal per a ajuntaments

Advocat i consultor de planificació, organització i gestió de personal per a ajuntaments

Advocat i consultor de planificació, organització i gestió de personal per a ajuntaments

Una RLT municipal sense normativa pròpia de gestió és com un ocell sense ales

Documents tècnics i d'actualitat
24/3/20
Albert Calderó
597
0

Quan l'any 1986 l'estat va aprovar l'obligació de tots els ajuntaments de posar en marxa el nou sistema retributiu amb el complement específic, hi va establir que mentre l'estat no aprovés normes concretes sobre com s'havia de gestionar la relació de llocs de treball, els ajuntaments havien de fer només un catàleg posant en marxa els nous complements.

L'estat, com passa sovint, es va oblidar de la seva promesa, i aquestes normes mai s'han publicat. Però les lleis, tant espanyoles com catalanes, van anar fent preceptiu que es fes la RLT, i la Generalitat no ha passat de traduir al català les normes estatals sobre règim local, de manera que aquí els ajuntaments no troben normes que els ajudin. Es podria buscar l'aplicació supletòria de les normes de la Generalitat per gestionar la relació de llocs de treball dels seus propis funcionaris, però la Generalitat amb bon criteri va deixar-hi clar que no eren d'aplicació fora de la Generalitat.

Afamats de normativa per gestionar l'emprenyadora RLT, molts ajuntaments s'han intentat refugiar en normativa de l'estat, i fan servir el reglament de gestió de la RLT de l'administració de l'estat, perquè aquest reglament sí que s'auto-declara supletori per a tot l'univers. El resultat és apocalíptic, perquè la norma de l'estat és per a una administració de centenars de milers de funcionaris que es mouen per tot el territorio nacional, i a més aplica totes les tradicions sacrosantes d'aquella administració, molt formalista i molt garantista dels drets dels funcionaris, sobretot dels alts, que produeix un sistema de gestió tan barroc, que el propi estat li fa trampes cada cop que li convé. Intentar aplicar aquest reglament a un ajuntament de mida mitjana (de mida difícil) és com intentar menjar-te un iogurt amb una cullera d'excavadora.

I així tenim a molts ajuntaments RLTs de cinc-centes pàgines (molts dels consultors que en fan es pensen que les venen a pes) però no n'hi ha ni una de normativa de gestió, o com a màxim n'hi ha unes quantes que són copiades del reglament de l'estat traduït al català. De manera que la RLT és una llosa de pedra enorme que aixafa tota l'organització i fa impossible qualsevol intent de gestió, ni per necessitats dels serveis ni per al desenvolupament professional.

Molts ajuntaments estan tan acostumats a ser presoners que quan els obren la porta no saben sortir. Per un cop que no hi ha lleis vuitcentistes que els obliguin a fer les coses complicades i malament, ¿Són incapaços de fer una cosa tan necessària com fer unes normes municipals, ben flexibles i àgils, aprovades pel Ple com un acord normal, per gestionar la RLT amb dos dits de front?

Si els tècnics municipals no tenen temps per fer-ho, que és probable en els temps que corren, hi ha professionals que s'hi guanyen la vida, com el que ha escrit això.

1 revisio(ns)

Comentaris

Advocat en exercici nº 16.757
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona


Advocat en exercici nº 16.757
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona