Advocat i consultor de planificació, organització i gestió de personal per a ajuntaments

Advocat i consultor de planificació, organització
i gestió de personal per a ajuntaments

Advocat i consultor de planificació, organització i gestió de personal per a ajuntaments

Advocat i consultor de planificació, organització i gestió de personal per a ajuntaments

Planificar-ho tot, o no planificar res? Planifiqueu el que és important!

Documents tècnics i d'actualitat
19/1/20
Albert Calderó
400
0

Aquests dies els ajuntaments estan posant en marxa els nous pressupostos, o bé encara aprovant-los, els més endarrerits. Als ajuntaments és temps de pressupostos.

En els primers mandats democràtics molts ajuntaments van dedicar esforços a modernitzar l’elaboració del pressupost aplicant tècniques modernes de planificació pressupostària, com el pressupost per activitats, el pressupost per programes, el pressupost per objectius i altres semblants. Els consultors dels ajuntaments, que en aquella època no érem gaires, vàrem fer molts contractes per posar en marxa aquests nous mètodes.

Són mètodes que ajuden a reflexionar sobre què s’ha de fer i a quin cost, i també ajuden al govern a entendre bé el pressupost per gestionar-lo millor. Els primers mandats, quan hi havia moltes necessitats i pocs diners, van ser de molta utilitat.

Després van venir els anys d’eufòria econòmica, hi havia diners per a tot, i aquests mètodes es van oblidar. I poc a poc els gestors del pressupost van tornar als mètodes més tradicionals, on segueixen encara ara gairebé tots els ajuntaments. Ja no es planifica res, i el pressupost torna a ser propietat de l’interventor, que fa i desfà.

És cert que aquells mètodes eren prou feixucs, perquè obligaven a sistematitzar tota la despesa. Definir en detall els objectius d’un projecte important era molt útil, sobretot més enllà del tema pressupostari; però haver de definir objectius de tota la despesa, com per exemple de la compra de material d’oficina, era pesat i força innecessari.

Hi va haver, i encara dura a algun lloc, una moda de fer plans estratègics, més ben dit, de fer una cosa que en deien plans estratègics i que era més aviat fer una poesia preciosa de com el municipi seria una meravella vint anys més tard, elaborant una enorme carta als Reis col·lectiva, tan maca com d’improbable compliment. També això ha quedat enrere.

Però entre intentar planificar-ho tot i no planificar res, com molts ajuntament fan avui en dia, convindria trobar un camí intermedi. En proposo un que seria molt útil i senzill: Planificar el que és important.

Això suposaria posar en marxa un sistema senzill i lleuger de planificació de projectes prioritaris, que consistiria en:

  • Un mètode per què el govern municipal identifiqués els projectes més prioritaris

  • Un mètode de planificar aquests projectes combinant feina d’un responsable polític i un responsable tècnic, i per fer seguiment de la posada en pràctica

  • I, per afinar-ho més, si es vol, un mètode per preveure en cada projecte les operacions de participació ciutadana i de comunicació necessàries per assegurar-ne l’èxit.

Es podria posar en marxa ràpid, i per poc cost i poca complicació l’eficàcia municipal en els projectes importants milloraria molt.

I si no, passarà sovint, i ja passa, que allò que és més important sigui allò que acabi sortint pitjor...

0 revisio(ns)

Comentaris

Advocat en exercici nº 16.757
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona


Advocat en exercici nº 16.757
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona